2016 Albertville Erasmus +

diumenge, 13 de març del 2016

AMBIENT

La gent és molt amable i agraïda en general. Hi ha dies que hi ha moltíssimes persones, però d’altres no hi ha ningú.

La gent condueix molt malament, no respecten les senyals ni els passos de vianants. Si t’agraden els esports de risc, vine a caminar per Albertville!!! jajaja

Obren les botigues aviat, però també tanquen molt d’hora... És un dels problemes, però ens acostumem.

Durant l'estança pocs dies ha sortit el sol... Més bé tots els dies plou o neva. No hem pogut gaudir al màxim de l’entorn, de fer passejos, visites... Però, és tot molt bonic i nadalenc. Però, per sort l'última setmana hem tingut un temps magnífic!!!!

Paula Peralta Gómez

dissabte, 12 de març del 2016

TREBALL

El segon dia a França, va ser el primer dia de treball. Només arribar vaig conèixer una de les meves companyes de feina, Anais, amb qui he tingut el plaer de compartir més coses i de mantenir més converses ja que entén una mica d’anglès. És una botiga molt bonica i ben endreçada.

A mig matí, em va trucar la responsable de la botiga, Benita, qui em va saludar cordialment i en castellà. Jo després vaig seguir doblegant roba i etiquetant amb adhesius de l’edat i tallatge.

Per la tarda, vaig conèixer una altre companya de feina, Fatima, qui no parla res d’anglès i ens costa una mica entendre’ns, però ho intentem amb senyes.

Dimarts per la tarda, quan vaig arribar hi havia la tercera companya, Leila, amb qui ens intentem entendre una mica en anglès, però tampoc en sap massa.

No recordo ben bé si va ser a la tarda del dimecres o del dijous, que va venir per sorpresa i presentar-se la senyora Benita, qui va dir que havia de posar-me les piles, doblegar més ràpid i parlar més francès.

Durant la primera setmana, he tingut el plaer de conèixer aquestes persones meravelloses, d’ajudar en les feines de la botiga i contribuir en el canvi de posicionament de la roba d’aquesta.

En la segona setmana, concretament dimarts a la tarda, vaig començar a treballar amb la senyora Benita. És molt agradable, simpàtica i familiar. Ens entenem bé i agraeixo haver creuat els nostres camins, encara que per poc temps. És una de les poques noves amistats que m’emporto d’Albertville amb molta felicitat i carinyo. Estic molt agraïda per tot el que m’ha ensenyat, per tot el que he après d’ella a la feina i l’ajuda amb l’idioma.

Paula Peralta Gómez

divendres, 11 de març del 2016

COMPANYS

En Pedro i en Marc, són dues persones amb qui és fàcil conviure. Encara que de vegades no és tot tan bonic, però no em puc queixar. Només ens coneixíem de les reunions, és a dir, ens hem conegut personalment a França, i no està gens malament.

Em va costar una mica al principi, ja que tinc molta vergonya, però són molt simpàtics, alegres i amables i ara tenim molta confiança. Amb tots dos puc parlar i compartir coses en comú.

Quan estem avorrits, busquem pel·lícules o vídeos per veure’ls. També, sortim a passejar o fer les compres. ENS DIVERTIM JUNTS!!

Paula Peralta Gómez

dijous, 10 de març del 2016

ALLOTJAMENT

Auberg Costaroche

A l’arribar a l’hotel, em van donar l’habitació número 20. Estava ubicada a la segona planta, per tant, vam haver de carregar les meves pesades maletes fins allà. L’entrada era una mica estranya, una porta que donava accés a dues habitacions il·luminades amb llums verdes, a mà esquerra la número 21 i a mà dreta la meva número 20.

L’havia d’obrir amb clau i la porta pesava moltíssim. Una vegada dins, l’habitació era petita, però molt bonica i acollidora. Hi havia un llit de matrimoni només per a mi, un armari i un mirall al costat, un escriptori, un bany i un petit balcó on podia veure les muntanyes i voltants d’Albertville.

Per la nit del mateix dia, vam sopar a les instal·lacions de l’hotel. El servei era una mica lent, van trigar molt en demanar-nos la comanda i després no era exactament com ho volíem. Els postres estaven molt bons, tot s’ha de dir.

Primer dia superat i marxem a les nostres habitacions a dormir. Gràcies a la Sabah, hem aprés moltes coses noves i ens ha ajudat a entendre’ns amb la gent d’allà.

L’estada a l’alberg ha sigut acollidora.
(El dissabte 20 de Febrer, ens vam traslladar.)

Camping Les Adoubes

Una companya del nostre tutor a França, ens ha ajudat ha fer el trasllat fins el camping. El bungalow és preciós! Amb cuina-menjador, un bany i dues habitacions.

Ara estem tots tres junts convivint. Ens repartim les tasques i tenim molt bon rotllo. És molt més econòmic i és viu millor, perquè podem entrar i sortir a l’hora que vulguem sense fer nosa a la resta. Podem cuinar i fer una vida més familiar.

En principi, el diumenge dia 6 de Març, tornàvem a l’alberg. Però, per sort, ens canviem a un altre bungalow amb tres habitacions, menjador-cuina i dos banys, pel mateix preu.

Arribada al nou bungalow es veu molt més gran i espaiós. Els nois tenen una habitació per cadascun i jo també, però la meva és de matrimoni i amb bany dintre. No tenim rentavaixelles, però tenim microones, que és tot un mèrit. És viu bé i ens agrada, però fa més fred. Tenim un sofà molt gran i terrassa. Es veuen vistes molt boniques de les muntanyes del voltant.

Paula Peralta Gómez

dissabte, 20 de febrer del 2016

Companys d'Erasmus.

Paula, Pedro i jo. Érem els tres seleccionats per a aquesta aventura a l’estranger i compartir una experiència única.

Imatge 1. Els tres candidats abans d'agafar l'avió.

Al ser de cicles diferents, exceptuant en Pedro i jo que som del mateix però diferent any, no ens coneixíem de res. El primer contacte que vam tenir va ser a la primera reunió informativa sobre aquest viatge, i tampoc és que vam tenir gaires intercanvis de paraules. Poc a poc començàvem a iniciar alguna que altre conversa, no més enllà del típic: “Hola” i “Adéu”, que ja era un començament.

Durant els dos/tres primers dies de la nostra estança aquí a Albertville, ja si que anàvem deixant-nos una mica més (en Pedro i jo com si ens coneguéssim de tota la vida), però la Paula, al ser la noia, era més tímida. Passat al quart dia i quan la comunicació entre nosaltres havia de ser imprescindible per a la convivència, els tres membres de l’expedició a França vam començar a poder compartir el temps petant la xerrada.

Imatge 2. Últim sopar amb la Sabah.

A hores d’ara, encara ens queda molt per conèixer més profundament els uns dels altres per a que la convivència sigui el més còmode per els tres possible. Queda més de mig mes i, segons el meu punt de vista, ja hi ha molt bon “rotllo” entre nosaltres tot i sabent que només hem passat l’estància a l’hotel en diferents habitacions, quan marxem cap al càmping, jo penso que això anirà “in crescendo” .

Molt content dels companys que m’han tocat, de veritat.

dimecres, 17 de febrer del 2016

L'allotjament

Què dir de l'allotjament?

Bé, s'ha de pensar que es tracta d'un hotel de dues estrelles, per tant, no ens hem podem esperar grans coses.

Començaré tractant per l’habitació (tot s'ha de dir que exteriorment no està gaire malament. Jo tinc una habitació compartida amb en Pedro, ja que erem els dos nois. No és ni molt gran ni molt petita, era ideal per pel que realment havíem de fer allà dins: descansar, preparar els documents per l'Erasmus i prou més.

Imatge 1. Llits de l'habitació.

Si que és cert que del bany no ens podem queixar perquè, a diferència de les altres dues habitacions, és el més gros (també hem de tenir en compte que la nostra habitació és la doble i no pas la individual).

Imatge 2. Bany

Teníem un armari per a poder penjar-hi les coses, on només jo hi vaig penjar-hi alguna peça de roba, concretament una. També comptàvem amb una tauleta un pèl petita, però ens gestionàvem bé l'espai pels dos.

Imatge 3. Armari

Imatge 4. Tauleta.

Això si, deixant de banda tota l’explicació d'abans, el que si que ens agrada i molt, són les vistes que tenim a l'hora d'obrir les finestres: unes muntanyes completament nevades.

Imatge 5. Vistes des de la finestra.

Un cop parlat de l’habitació. Passaré a parlar de sobre el servei, concretament el de cuina.

El primer dia de la nostra estància aquí vam decidir de estaria bé de sopar a l'hotel, ja que se'ns faria massa tard amb tot el trajecte. Bé, jo no sé si és que tenim una altra concepció de la cuina que ells, però allà a Espanya quan demanes, per exemple, un bistec al punt doncs això, te'l porten fet però sense passar-se oi? Doncs crec que això aquí no ho tenen de la mateixa manera, ja que si li demanes al punt, es veu que te'l porten cru, que una mica més i no et salta a sobre quan el tallaves.

Potser el cuiner tenia un mal dia o algo, però ens vam portar una decepció. Això si, estèticament força bé, amb els seus plats de disseny, etc.

Ho van poder arreglar una mica amb els postres, que d'això no teníem cap inconvenient.

Finalment, dins del servei de cuina, quedaria parlar sobre l'esmorzar que vam fer: res a dir realment, un buffet lliure a escollir el que volguéssim entre tot el que hi havia; perfecte.

dilluns, 15 de febrer del 2016

El diumenge 14 de febrer 3 alumnes de grau mig del nostre Institut han viatjat a Albertville, França, per realitzar part de les seves pràctiques a empreses. Són: